PERLES CULTIVADES

Parlar de les perles cultivades és parlar del major avenç en la història de la joieria perlera. No es tracta d'una imitació ni d'un substitut: és la manera com la humanitat va aprendre a treballar amb la natura, en lloc d'extreure-la.

Un procés que va transformar la indústria, va democratitzar l'accés a les perles i va salvar ecosistemes marins sencers de la seva desaparició. A Perlas Orquídea, les perles cultivades representen el pont entre la nostra tradició artesanal i el compromís amb un món més sostenible.

UN ORIGEN QUE HO CANVIA TOT

A diferència de les perles naturals, que es formen per atzar quan una partícula estranya entra accidentalment en un mol·lusc, les perles cultivades neixen d'una decisió deliberada. El perlicultor introdueix de manera controlada un nucli en el teixit del mol·lusc, i desencadena el mateix procés biològic que produeix una perla natural.

Aquest mètode, desenvolupat i perfeccionat al llarg del segle XX, va transformar per sempre la relació entre l'ésser humà i l'ostra. No es tracta de fabricar una perla: es tracta de crear les condicions perquè la natura la formi.

El procés complet de cultiu segueix aquestes fases:

Selecció del mol·lusc: només els exemplars més sans i madurs són aptes per a l'empelt.
Inserció del nucli: un tècnic especialitzat introdueix un nucli de nacre i un fragment de teixit epitelial del mol·lusc donant.
Recuperació: el mol·lusc reposa en aigües protegides durant setmanes abans de ser retornat al seu entorn de cultiu.
Deposició de nacre: durant mesos, el mol·lusc recobreix el nucli amb capes concèntriques de nacre, la mateixa substància que forma les perles naturals.
Collita i selecció: només una part de les perles obtingudes assoleix la qualitat necessària per a la joieria. La selecció és rigorosa i manual.

PER QUÈ LES PERLES CULTIVADES SÓN PERLES AUTÈNTIQUES?

La pregunta que més es repeteix a les joieries del món té una resposta clara: perquè el nacre que les forma és exactament el mateix. No hi ha cap diferència química ni estructural entre el nacre d'una perla natural i el d'una perla cultivada. El mol·lusc segrega la mateixa substància, de la mateixa manera, en resposta al mateix estímul.

El que diferencia una perla cultivada d'una de natural no és la perla en si, sinó l'origen de la partícula que va iniciar el procés. Això és tot. I aquesta diferència, invisible a simple vista i imperceptible al tacte, no resta ni un bri de valor a la perla resultant.

De fet, les perles cultivades tenen un avantatge que les naturals no poden oferir: la possibilitat de seleccionar i controlar característiques com la mida del nucli o el temps de cultiu, cosa que permet obtenir perles de més uniformitat i, en molts casos, amb més gruix de nacre que les naturals disponibles al mercat.

ELS PRINCIPALS TIPUS DE PERLES CULTIVADES

No totes les perles cultivades són iguals. El tipus de mol·lusc, l'entorn de cultiu i la regió determinen característiques molt diferents en el resultat final:

Perles Akoya: les més icòniques. Es cultiven al Japó i a la Xina en ostres Pinctada fucata. Són les perles rodones i blanques que han definit durant dècades la imatge clàssica del collaret de perles. La seva lluïssor és extraordinàriament alta.
Perles d'aigua dolça: cultivades en musclos de riu, principalment a la Xina. Són les més assequibles del mercat i les que ofereixen més varietat de formes i colors. En els darrers anys han assolit una qualitat de nacre comparable a la de les Akoya.

DURABILITAT I CURES: EL QUE NECESSITES SABER

Una perla cultivada de qualitat, ben cuidada, pot durar generacions. El nacre és un material orgànic viu que respon a l'entorn, i unes pautes senzilles marquen la diferència entre una perla que envelleix amb gràcia i una que perd la lluentor abans d'hora:

Posa-te-les sempre després del maquillatge, el perfum i la laca: els productes químics degraden el nacre.
Neteja-les amb un drap suau i lleugerament humit després de cada ús; mai amb alcohol ni productes abrasius.
Guarda-les en una bossa de tela o un estoig suau, separades de la resta de joies per evitar fregaments que ratllin la superfície.
Evita exposar-les a calor extrema o a ambients molt secs durant períodes llargs: el nacre es pot ressecar i esquerdar.
Si portes un collaret de perles cultivades amb fil, revisa'l cada dos o tres anys: el fil es debilita amb el temps i convé renuar-lo abans que es trenqui.
Evita dutxar-te o banyar-te amb elles, sobretot a més de 30º.

HISTÒRIA I CURIOSITATS SOBRE LES
PERLES CULTIVADES

El cultiu de perles tal com el coneixem avui va néixer al Japó a finals del segle XIX. Mikimoto Kokichi, fill d'un venedor de fideus de Toba, obsessionat amb les perles des de petit, va aconseguir el 1893 cultivar la primera perla hemisfèrica del món. El 1905 va obtenir la primera perla esfèrica perfecta. Tenia 35 anys i acabava de canviar la història de la joieria.

El que Mikimoto va descobrir no va ser només una tècnica: va ser una filosofia. Abans de les perles cultivades, portar perles era un privilegi reservat a l'aristocràcia i a la reialesa. Una sola perla de mida considerable valia més que diversos edificis a les ciutats més riques del món. El cultiu ho va canviar tot: de sobte, era possible produir perles de qualitat de manera controlada i en un volum suficient perquè moltes més persones hi poguessin accedir.

Avui, les perles cultivades representen més del 99% de les perles que es comercialitzen al món. Les perles naturals, quan apareixen, ho fan en subhastes especialitzades i a preus que només uns pocs col·leccionistes poden assolir. El cultiu no les va substituir: va preservar la possibilitat que les perles continuessin existint en la joieria contemporània.

Descobreix els diferents tipus de perles cultivades que treballem a la nostra col·lecció, o visita la nostra pàgina Tipus de Perles per conèixer totes les varietats amb què treballem a Perlas Orquídea.